Argument, espai i temps

Argument

Romeo i Julieta és una tragèdia literària escrita pel dramaturg William Shakespeare. L’història es desenvolupa a la ciutat de Verona, on dos joves enamorats, Romeo i Julieta, lluiten per poder estar junts ja que l’oposició de les seves famílies no els ho permet. Les famílies Montagú i Capulet són dos famílies aristòcrates molt importants de la ciutat italiana, però també són dues famílies que estan constantment enfrontades. Tot just començar l’obra, un grup de Montagus i Capulets ja tenen el primer enfrontament. Tot comença amb una topada pels carrers de Verona entre els membres dels dos bàndols i, com sempre, acaben desembeinant la espasa. Entremig de la baralla, apareix el Príncep Escalus de Verona que posa pau i adverteix a les dues famílies que s’han acabat les baralles pels carrers de Verona.

Llavors apareix Romeo, enamorat i trist per un amor que no acaba de ser correspost. Els seus amics li diuen que es deixi d’històries i que vagi amb ells a una festa que fan a casa els Capulet. Finalment entren d’amagat al ball de màscares i és allà on Romeo coneixerà la bella Julieta, filla del senyor Capulet. És allà mateix on Romeo i Julieta tenen un amor a primera vista, que s’anirà fent cada cop més intens però també més dificultós.

L’amor dels dos joves va en augment però és cada cop més difícil poder-se veure. Romeo ha de muntar-s’ho per poder entrar d’amagat al jardí dels Capulet i veure la bella Julieta situada dalt del balcó. Aquesta escena és, possiblement, la més famosa d’aquesta obra.

Llavors, els dos joves decideixen desafiar tots els impediments que tenen i demanen a Fra Llorenç si els pot casar clandestinament. D’aquesta manera els dos joves ja podran mantenir relacions sexuals i amoroses. El mateix dia del casament, es produeix una altra baralla entre els Montagú i els Capulets. Aquí, Tibald, el cosí de Julieta, que ja veu que Romeo i Julieta han congeniat, l’insulta. Romeo, que és més llest que ell, l’ignora, però llavors Mercutio, un bon amic de Romeo, salta a la defensa del seu amic. El duel amb espases entre Tibald i Mercutio acaba amb la mort del Montagú, i llavors, Romeo, enrabiat per l’assassinat del seu amic, agafa l’espasa i mata Tibald.

A partir d’aquí es desencadenen un seguit de fets que influiran molt en la relació de Romeo i Julieta. Primer de tot, el Príncep, cansat de les baralles entre famílies, decideix desterrar  Romeo de la ciutat de Verona. I en segon lloc, el Príncep adverteix a les dues famílies que si hi ha més baralles prendrà mesures més dràstiques.

Paral·lelament a això, a casa dels Capulets, Julieta s’ha assabentat de la mort del seu cosí, però la notícia que realment li fa mal és el desterrament de Romeo. Tot i això, la família no se n’adona ja que creuen que plora per la mort del seu cosí.

Llavors Romeo, desesperat i plorant com un nen petit va a Fra Llorenç per demanar-li consell. Aquest li recomana que marxi a Màntua i que esperi mentre el matrimoni entre ell i Julieta es faci públic. Tot i això, Romeo està molt dolgut i molt penedit del que ha fet.

Quan Romeu abandona Verona, apareix el Compte Paris, un parent del príncep que està disposat a demanar la mà a Julieta. És un home molt arrogant i molt més gran que Julieta. Ella insisteix al seu pare que no es vol casar (ja que està casada secretament amb Romeo). Quan ella està desesperada i ja no sap com convèncer al senyor Capulet que no vol tirar endavant amb el casament, decideix anar a visitar Fra Llorenç. Aquest li dóna la solució; ha d’acceptar el casament amb Paris i la nit abans s’ha de beure el beuratge que hi ha al frascó que Fra Llorenç li dóna. Això li causarà un son profund durant tres dies i després despertarà. Mentrestant, ell enviarà  Fra Joan a Màntua per avisar Romeo i així poder escapar-se tots dos sols lluny de Verona.

Però el pla no surt a la perfecció ja que quan mor Julieta, el criat de Romeo se n’assabenta i ho diu ràpidament al seu senyor. Aquest surt disparat cap a Verona i Fra Joan, que ha anat a donar-li la notícia a Romeo, no el troba.

Quan Romeo arriba a la cripta dels Capulet, es troba a Paris que està dipositant unes flors a Julieta, i aquest, enrabiat, desembeina l’espasa i comencen a lluitar amb Romeo. El jove Montagú mata Paris i entra dins la cripta. Allà es troba a Julieta i, creient que és morta, li fa l’últim petó, es veu d’un glop el verí d’un flascó i mor a l’instant.

Llavors, Fra Llorenç arriba i troba Romeo i Paris morts. En aquell moment Julieta desperta i el frare la intenta convèncer que s’escapi fora de Verona amb ell. Però en veure al seu estimat mort diu que no se’n pensa anar. Com que Romeo és mort ella ja no té raó per viure. Primer besa els llavis de Romeo per intentar ingerir alguna resta de verí però com que la cosa no funciona, agafa un punyal i se’l clava al cor.

Al cap d’una estona arriben les dues famílies i es troben amb aquella desgràcia. Finalment acaben enterrant Romeo i Julieta junts a la mateixa cripta, i amb aquest fet les famílies Monatgú i Capulet es perdonen per tots els mals que s’han fet i es reconcilien.

Espai 
Tota l’obra es desenvolupa a la ciutat de Verona, on hi ha diversos espais com la casa dels Capulet, la casa dels Montagú, la Plaça Central, el cementiri de Verona, la rectoria de Fra Llorenç o Màntua.

Veiem com la ciutat de Verona encara és una ciutat medieval, amb les seves famílies més importants i un rei o príncep per sobre de tot. La ciutat té el seu gran mercat, la Plaça Central, on s’acostumen a reunir tots els joves del poble i on transcorren un grup d’escenes bastant importants. Després hi ha espais com la casa dels Capulet, que ens mostren la riquesa de les grans famílies, amb una casa realment gran, un pati central interior amb les habitacions distribuïdes al voltant. La casa dels Monatgú pràcticament no apareix però és del mateix estil. Finalment, apareixen llocs com Màntua, on veiem molt per sobre la casa de Romeo, el cementiri de Verona, un lloc una mica tenebrós, i la rectoria de Fra Llorenç, un lloc molt acollidor on el frare hi té els seus beuratges i pocions, i també és la casa de Déu.

Tots són espais molt ben aconseguits i l’ambientació que Zeffirelli aconsegueix és digne de la Verona de 1554. És una pel·lícula que ha estat rodada entre el Regne Unit i Itàlia.

En l’obra de Shakesperae es dóna poquíssima importància a la descripció dels espais ja que no té un narrador ,i per tant, els únics que ho poden fer són els personatges. I en aquest cas, els personatges no ho fan. Shakesperae li va donar molta importància al diàleg i als sentiments dels personatges va passar molt per alt el tema de l’escenografia.

Temps
El temps d’aquesta obra no és del tot cert i ha estat bastant discutit. Primer hi ha la discussió de si realment els dos joves van existir. Hi ha algun registre que data l’amor entre Romeu i Julieta en l’any 1303, però no està comprovat. Sí que hi ha un fet real i és l’existència de les famílies Capulet i Mantagú. Tot i això no se sap si van ser rivals, si van viure a Italià i l’època en què van viure.

Tot i això, el temps cronològic d’aquesta obra sí que es coneix. És un temps molt curt, s’acostuma a dir que és de sis dies.

Pel que fa al temps històric, segons l’argument, la manera de ser i la forma de ser dels personatges es pot ubicar l’obra a finals de segle XV. Tot i això, la dada és poc precisa ja que hi ha alguns factors com l’origen de la llegenda que enterboleixen aquesta data. A part, hi ha factors com el transport en cavall o en carro que fan pensar en una datació de l’obra d’entre els segles XV i XV.