La fotografia i la imatge: colors i vestuari
Romeo i Julieta
Franco Zeffirelli no abusa d’algun pla en concret sinó que es decanta per utilitzar-los tots en varietat. Com que és una pel·lícula on es produeixen moltes batalles, utilitza molt el pla general i el pla americà, però també fa ús de primers plans o plans detall. Els picats i contrapicats els utilitza en moments molt concrets; quan vol representar l’autoritat del Príncep de Verona i la submissió que el poble fa davant de la seva figura.
Sempre que apareix la figura de justícia, Zeffirelli ens el presenta amb plans contrapicats (a vegades més o menys accentuats). D’altres vegades, per acentuar el poder, utilitza el pla contrapicat per representar la submissió del poble davant del poder del Príncep.
En aquesta pel·lícula també hi ha unes escenes, concretament a la primera batalla entre Capulet i els Montagú on els plans contrapicats i picats són constants. A part, per representar el moviment en la batalla també són útils. (L’explicació dels plans d’aquesta batalla queda explicada dintre de l’ànalisi del personatge de Tibald, dins de l’obra de Romeo i Julieta).
Colors i vestuari
Com bé sabem, Franco Zeffirelli dóna molta importància als colors i la fotografia en les seves pel·lícules. Romeo i Julieta no n’és una excepció i els colors adquireixen un paper molt important a l’hora de captar l’atenció del públic. Ho fa a partir de vermells intensos, colors càlids i una fotografia molt nítida i cuidada.
El vestuari és molt significatiu durant tota la pel·lícula, sobretot perquè està molt ben adaptat al que suposadament es duia en aquella època. Vestits de color, que vesteixen les dues famílies protagonistes. Però els colors càlids com el vermell, taronja o groc són els que duen els Capulet, mentre que els Montagú llueixen vestits més freds de color blau, gris, verd o lila.
També adquireix una gran importància en transmetre l’estat anímic. Per exemple, des que mor Tibald i la història comença a desencadenar-se com un drama, els Senyors Capulet canvien completament la seva vestimenta. Passen dels colors vius a colors negres representant el dol i avançant el que esdevindrà ben aviat.
El Padrino
El Padrino, igual que Romeo i Julieta, consta de diferents plans que el director utilitza de la manera que creu més convenient. A l’hora de mostrar una conversació sempre es decanta pels primers plans que ens mostren l’expressió de la cara del personatge. Les escenes, amb plans generals, són més pròpies dels tirotejos on podem apreciar tota l’escena sencera.
En algun moment de la pel·lícula, el director ens sorprèn amb un zoom que enfoca un discurs important o una escena que serà rellevant. Però en general la pel·lícula es caracteritza per la seva varietat en els plans i la riquesa de cadascun.
Com a curiositats de la imatge i muntatge d’aquesta pel·lícula destacarem el conegut com a efecte taronja.
L’efecte taronja consisteix en què quan apareix aquest tipus de fruita ens avança un moment de violència o una mort. Les taronges estaran sempre relacionades amb personatges que caracteritzen la mort i estaran presents en moltes de les escenes violentes.
A continuació mostrem unes imatges on podem apreciar l’efecte que tenen l’aparició de les taronges. Aquesta és una de les característiques que fa d’El Padrino una pel·lícula diferent. El fet és que F.F. Coppola decideix posar en escena una taronja cada cop que mor algú o que està a punt de passar alguna cosa dolenta.
En aquesta escena, Vito Corleone es disposa a comprar unes taronges quan de sobte és atacat per dos homes de Sollozzo. La primera captura observem com el dependent li està servint les taronges, i a la captura de baix, com l’intenten assassinar.
Emilio Barzini és el cap de la seva família, i a la reunió oganitzada per Don Corleone apareix amb una taronja en front. Això ens avisa que provablement el seu final no tardi a arribar. L’escena de baix representa la mort de Barzini a mans d’Al Neri.
Després de negar-li un favor als Corleone i de sopar amb taronges a prop Woltz es desperta amb el cap del seu estimat Khartoum al llit.
Colors i vestuari
El vestuari d’El Padrino és completament oposat al de Romeo i Julieta. No només deixa de banda els colors vius i intensos que utilitza Zeffirelli sinó que, a més, passa a utilitzar els colors obscurs que representarien el món de la màfia.
De les túniques i vestits de Verona a l’esmòquing negre i impecable que llueixen els mafiosos. Un vestuari adient per representar els homes de negocis d’aquest tipus que tenen un gran potencial econòmic i vesteixen amb classe i amb un estil inconfusible.
En els moments en què la pel·lícula mostra situacions pròpies de la màfia (negociacions per exemple), la llum disminueix en el que serà un ambient obscur on la llum es concentrarà en la cara del personatge, així com també en alguns detalls o una entrada llum. En canvi, la lluminositat és pròpia dels ambients de celebració o que no pertanyen a allò que entendríem com a màfia. Quan apareix Sicília, també la representa com un lloc ple de llum per tal de diferenciar-lo de l’Amèrica consumida per la màfia i els negocis il·legals.
Molt relacionat amb els espais de les dues pel·lícules, podem observar que els tons de Verona a Romeo i Julieta i els colors de Sicília a El Padrino, són molt semblants. Sobretot amb el tipus d’il·luminació, on predominen els grocs, els taronges i els blaus; colors càlids i vius. Tot i que Sicília està en un àmbit molt més rural i Verona és íntegrament una ciutat, la llum que rebem de les dues fotografies és molt semblant.
