Tema: la justícia i la venjança

 

Romeo i Julieta

Els termes venjança i justícia van sempre molt relacionats en aquest film. Un té un sentit de la justícia determinat que el porta normalment a venjar-se, i això és el que passa a Romeo i Julieta.

Les dues famílies de Verona, Capulet i Monatgú, estan en constant enfrontament i això els porta sempre a les baralles pels carrers de la ciutat. Les dues famílies tenen un sentit de la justícia molt primitiu, i és el següent: si tu em dónes un cop, jo te’l retorno. Amb aquest comportament, el futur de les famílies acaba molt malament.

En el poble tenim la gran figura que representa la justícia legal i competent, el Príncep Escalus de Verona, el qual s’encarrega de posar pau cada cop que hi ha baralles. Però arriba un punt en què, cansat de donar segones oportunitats, amenaça a les famílies que si es produeix una última baralla, prendrà mesures dràstiques. Al cap de poc temps, les famílies segueixen amb el mateix rol fins que un dia, es produeix la batalla entre Mercutio i Tibald. Juguen amb les espases, però la cosa va a més i Tibald mata a Mercutio. Quan Romeo se n’adona de la mort del seu gran amic comença a perseguir amb ràbia Tibald. Romeo és un jove que mai utilitza la venjança i té un sentit de la justícia molt noble, però la mort de Mercutio li toca la fibra sensible i acaba matant a Tibald. El fet que Romeo no sigui un home venjatiu ens ho demostra el moment posterior a l’assassinat, on s’empenedeix molt i plora pel que ha fet. Aquest cop, el justicier del poble (el Príncep) dicta sentència contra Romeo i el desterra de Verona. La justícia queda com injusta, ja que el causant de tot era Tibald, però Romeo tampoc pot contenir la seva venjança.

El Padrino

La venjança i la justícia en El Padrino són molt semblants als de Romeo i Julieta. Però les venjances són superiors i constantment hi ha morts. En aquesta lluita pel poder, les famílies de Nova York, arriba un punt que accepten la mort com una cosa natural de l’ofici i per això constantment s’estan produint venjances i pèrdues de vides. A vegades, només pel sol fet de sospitar del comportament d’algú, la màfia ordena l’assassinat. Durant la història es produeixen molts assassinats que a vegades són per venjar-se d’una altra mort, però a vegades també per donar un toc d’atenció a algú.

Don Vito Corleone és un home molt calmat, que domina perfectament les tècniques per convèncer la gent i parlar amb molt de respecte. Ell sempre fa una oferta amb molt de respecte, però si no li fan cas o li falten el respecte tractant-lo d’inútil, el Don no té cap tipus de problema en tallar-li el cap al cavall més car del món i posar-li al llit del seu propietari o assassinar algú. Té un sentit de la justícia molt peculiar. Però Vito també té un cor i uns sentiments, i arriba un punt que quan maten al seu fill Santino, es dóna per vençut i reuneix totes les famílies per anunciar-los que no realitzarà cap moviment venjatiu contra de l’assassinat del seu fill. És el primer cop en tota la seva vida que s’oposa a la venjança i a seguir perdent vides sense sentit.

Michael Corleone és clavat al seu pare. Parla amb la mateixa calma i amabilitat però aquella careta d’angelet només és una part de la seva personalitat. També té una part fosca que és capaç de fer assassinar a qualsevol membre de les altres famílies per deixar clar qui té el poder a NY.

Santino, en canvi, té un sentit de la justícia molt particular. Ell no és un home d’aparença tranquil·la, sinó tot el contrari. És un home molt enèrgic que per a qualsevol provocació és capaç de fer alguna bestiesa. A la mínima que el toques, ell ve a venjar-se. I, molt possiblement, aquest comportament tan arriscat és el que el porta directe a la mort.

En tota la història hi ha múltiples assassinats per venjances o traïcions. A vegades és entre famílies (com la mort del fill de Tatagglia o l’assassinat de Santino), a vegades és dins d’una mateixa família perquè dubten de la seva lleieltat i fidelitat (com l’assassinat de Pauli Gatto o el de Carlo Rizzi, els dos per traïció a la família Corleone). D’altres vegades, l’assassinat és la forma de donar l’últim avís a algú perquè dugui a terme el que la família Corleone li ha demanat amb molta amabilitat (seria el cas de Woltz, el qual s’oposa totalment a donar el paper protagonista d’una pel·lícula al cantant Jonhy Fontanne. Tom Hagen va a parlar amablement amb Woltz pel tema del paper en la pel·lícula però el ric productor s’hi oposa. Al matí següent, Woltz es desperta banyat de la sang del cap del seu cavall que es troba sota els llençols.). A vegades, la família Corleone va a parlar per interessos econòmics amb altres grans adinerats d’Amèrica per intentar negociar amb ells. En el cas de Moe Greene, el qual rep al seu casino de Las VegasMichael Corleone i ell li proposa la compra de les seves accions. Greene s’ho pren com una ofensa i s’enrabia molt amb Michael. Al cap d’unes setmanes, Moe Greene és assassinat.

D’altres vegades, la venjança serveix per treure’s de sobre a algú o bàsicament, com una venjança personal. És el cas del doble assessinat del General de Policia McCluskey i de Sollozo “el turc”. Michael els assassina i tot i que ell ho nega, l’assassinat de McCluskey és per simple venjança a la pallissa que li dóna uns dies abans i per ser un policia tant corrupte.