Anàlisi dels personatges principals

Romeo Montagú

Leonard Whiting va ser l’actor encarregat d’interpretar al personatge de Romeo. 

url.jpg

Aquesta interpretació va ser recompensada amb un Globusd’Or com a actor revelació.Romeo no apareix en escena a l’inici de la pel·lícula, quan es produeixen els enfrontaments i les baralles entre membres de les dues famílies. La presentació de Romeo és després d’això, i d’entrada ja ens dóna l’imatge d’un bon noi que no busca baralles ni problemes amb ningú.

 

Presentació en la pel·lícula

La presentació de Romeo es fa amb un pla general on la imatge queda dividida. A la meitat esquerra hi ha una porta arquejada i a la meitat dreta un arc i un camí. Per aquell camí ve Romeo caminant, poc a poc i molt feliç, amb una flor a la mà. Entre el llarg camí i la música agradable que va sonant, se’ns va transportant a Romeo cap a nosaltres. Mica en mica el pla general es va convertint en un pla americà, que ens permetrà veure un jove amb cara d’enamorat, feliç amb la vida i somiatruites.

Però quan realment podem apreciar la seva cara, amb tota la bellesa i la joventut que ens transmet és en el següent pla. La primera foto de la seva cara surt amb una flor campestre, té unes faccions innocents i suaus, amb el cabell estirat, els ulls blaus, etc. A més, el llenguatge que ell utilitza és molt refinat i transmet molt amor i pau.

En el transcurs de tota la pel·lícula podem observar com Romeo (i tots els Montagú) utilitza un tipus de vestuari típic de l’època on hi dominen els tons blaus. Ens ho diferencien amb els Capulet, ja que aquets utilitzen més un color vermell, taronja o groc per vestir. Hi ha escenes on apareixen membres de les dues famílies i el color és l’única manera de distingir-los.

Romeo té dos amors en aquesta història. El primer és ràpid i fugaç ja que, tot i que ell està molt dolgut per l’amor no correspost de Rosalina, ràpidament s’enamora veritablement de Julieta i aquesta queda oblidada per complet. L’amor que sent per Julieta se’n va molt a l’extrem, l’idealitza molt i ens dóna la sensació que se sotmet a Julieta. Comença sent un jove molt impulsiu, precipitat, que abusa dels versos d’amor en parlar i que fa un drama per tot. Al llarg de l’obra, Romeo madura bastant i l’ús de versos d’amor forçats es va substituint per paraules boniques que li surten del cor, i no del cap, i sobretot ho fa quan torna de l’exili.

Podríem dir que Romeo és un noi molt afable i agradable amb tothom, i que fins i tot tracta amb respecte els seus enemics. Però en diverses ocasions, les emocions el superen i el porten a fer coses que no són gaire pròpies d’ell. Per exemple, mata a Tibald després que aquest hagi matat al seu company Mercutio, o embogeix d’amor quan coneix a Julieta.

Una de les escenes més importants abans que Romeo conegui Julieta a la festa és cap al minut 24 de la pel·lícula. En ella, el grup d’amics de Romeo encapçalats per Mercutio es dirigeixen cap a la festa dels Capulet. Poc abans d’entrar, el director ens deixa entreveure el futur que li espera a Romeo; el que passarà aquella nit li canviarà la vida.

La presa consisteix en un pla mig, que mica en mica va acostant-se a la cara de Romeo fins a esdevenir un primer pla. Mentrestant, Romeo fa una reflexió sobre la mort. Està en un espai fosc, sense ningú al seu voltant, amb colors foscos, els ulls mirant cap a terra i amb la premonició que acabarà morint. El so de les campanes i el moment en què es posa la màscara, suposa l’acceptació de la mort.

Després de passar la gran vetllada, els dos enamorats se n’adonen que l’altre pertany a la família oposada i això els suposa una decepció però que quedarà totalment oblidada gràcies al fort sentiment d’amor que els dos tenen.

Després d’aquells instants, Romeo començarà un procés d’obsessió d’amor per Julieta, que ella també tindrà. Abandona els amics per anar a veure la seva estimada, i en aquest instant de la pel·lícula és on es produeix, possiblement, l’escena més famosa de Romeo i Julieta, l’escena del balcó.

Ell aconsegueix saltar un dels alts murs i entrar a casa dels Capulet. Allà es troba amb un jardí molt abundant i entre les branques Romeo veu a Julieta. La podem observar en un instant de desig, de sensualitat, d’enamorament, quan intenta somiar i recordar aquell jove d’identitat desconeguda que ha ballat amb ella aquella mateixa nit.

Romeo l’escolta mentre ella fa un monòleg on parla de l’amor d’una manera molt tendra i adolescent.

En l’escena del balcó, a part de representar el simple fet de l’amor, també es toquen temes com el fet de renunciar a pertànyer a una família, la sensualitat o el fet de deixar-ho tot per amor. És una escena que a la pel·lícula s’escenifica perfectament ja que reflexa un amor viu, de passió, adolescent, entusiasmat i agosarat.

És una escena que des que es fan el primer petó esdevé molt romàntica, molt ensucrada, amb paraules d’amor que freguen la poesia amorosa. Romeo mai s’acaba d’acomiadar, sempre torna a escalar ràpidament l’arbre que permet pujar fins al balcó per poder tornar Julieta.


Seqüència de captures de pantalla de l'escena de la separació dels enamorats.

Com es pot observar des del primer a l’últim fotograma, la càmera comença enfocant les dues mans agafades i, a mida que se separen, la càmera també es va allunyant fins a arribar en un Pla General en el que Romeo queda a la cantonada inferior dreta de la imatge, i Julieta a la cantonada superior esquerra de la imatge, formant una diagonal perfecta.

L’escena que analitzarem tot seguit és una de les més importants ja que servirà per definir el destí de Tibald, Mercutio i Romeo (i de retruc, de Julieta).

Tot comença una tarda calorosa a la plaça. Hi ha Mercutio i Benvolio i arriben els Capulets amb ganes de brega. Amb tot això, Mercutio va provocant Tibald i se’n riu d’ell, i això va escalfant Tibald. Llavors apareix Romeo, molt feliç perquè s’acaba de casar, i li diu a Tibald una frase que només els espectadors podem entendre i és “Estimo el teu nom tant com el meu”.

Amb l’última provocació de Tibald, Mercutio es posa a la defensiva i comença la batalla. Tot s’inicia com un joc de nens, on tots riuen i Mercutio i Tibald fan l’espectacle, però la lluita va evolucionant i cada cop és més seriosa. Romeo es va interposant entre mig de la baralla perquè veu que allò pot acabar molt malament.

Finalment, en un intent de Romeo de posar pau entre Tibald i Mercutio, Tibald mata Mercutio. En un principi, els amics de Romeo i ell, no saben que Tibald està ferit greu, i com que sembla que s’estigui fent el ferit, tots li segueixen la broma. Però quan descubreixen que l’espasa de Tiballd li ha ferit el cor, Romeo s’enrabia molt i comença a perseguir Tibald.

 

Fotograma del minut 1:18:34

Mercutio ha estat assassinat per Tibald i això provocarà un sentiment de venjança de Romeo, que marcarà el seu destí fatídic.

 

Amb la mort de Mercutio, Romeo perd els papers i comença a perseguir com un boig a Tibald. Vol venjar la mort del seu amic sigui com sigui. Fins a aquest moment de la pel·lícula, la personalitat de Romeo era la d’un noi jove, responsable, amic dels seus amics i que no es ficava mai en baralles. Tot i això, l’assassinat del seu amic, li provoca una ràbia tant intensa que li fa treure de dins una altra faceta molt diferent.

Després de lluitar pels carrers de Verona, la plaça i altres llocs públics, Romeo mata a Tibald. Just després de matar-lo, Romeo s’empenedeix molt perquè sap tot el que suposa aquell assassinat. El príncep de Verona, dictarà sentència i desterrarà de Verona a Romeo.

A partir d’aquest moment, la vida de Romeo canvia per complet. Està desoladíssim, destrossat, no para de plorar, etc... Va a veure Fra Llorenç per demanar-li consell i aquest el renya i li diu que deixi de plorar, ja que està viu i té a Julieta. Mica en mica el fa entrar en raó.

L’escena del matí, quan Romeo i Julieta desperten d’una nit on han mantingut relacions sexuals, és una altra d’aquelles que van marcar la pel·lícula. Es desperten abraçats i despullats al llit de Julieta. Romeo sent el cant d’un ocell i comencen a parlar sobre si és el rossinyol o la alosa qui els ha despertat. És una escena molt tendra que ens torna a mostrar aquest amor adolescent i viu. Però a mida que avança es va tornant més trista ja que és la despedida de Romeo. Es despedeixen al balcó, justament el mateix lloc on el seu amor es va consolidar. Ella plora, ell sent dolor, i no saben si es tornaran a veure mai més. La despedida acaba amb un pla picat, que representa la mirada de Julieta, que veu com el seu estimat se’n va, i cada cop és més lluny d’ella.

Finalment, Romeo acudeix a la cripta dels Capulet. La Cripta queda situada en un lloc fosc i tenebrós (com és qualsevol cementiri), i per arribar als fèretres ha de baixar unes escales. Aquest acte té el doble sentit del camí que Romeo agafa en direcció a la mort. A part, la música que l’acompanya en aquet descens ens indica aquet final fatídic, però  canvia quan Romeo veu a Julieta i s’hi acosta. Com s’ha anat repetint durant tot el film, aquí també sona la mateixa cançó dels enamorats, però en un to molt més trist. Primer de tot es troba Tibald, a qui demana perdó per haver-li tret la vida. Aquest acte suposa l’aparició de l’element cristià del perdó. I llavors veu Julieta. La càmera ens mostra Julieta amb un pla bastant impactant. Julieta està estirada al centre de la imatge i coberta per una tela de seda neta i blanca. Davant i darrere seu hi ha cossos de familiars seus que van morir ja fa molt temps i el seu estat de descomposició és avançat. A part estan bruts de pols i això fa que Julieta quedi molt ressaltada i més pura.

Després de besar-la i dir que no pot viure sense ella, es pren un verí i cau mort. Les últimes paraules de Romeo són “Així com beso, moro.” i les diu mentre s’està retorcent de dolor i aconsegueix besar la mà de Julieta abans de caure mort. Aquesta escena, està acompanyada per la música típica de la pel·lícula.

 

 
Julieta Capulet

En aquest cas, l’actriu encarregada de fer el paper de Julieta va ser la joveníssima Olivia Hussey, que només amb quinze anys va convertir-se en una actriu revelació.

Julieta és un dels personatges principals que més tard se’ns presenta. Concretament la seva presentació és a casa dels Capulet. El director aprofita les finestres interiors d’un pati per jugar a perseguir Julieta amb la càmera fins que, finalment, ens mostra un pla del pit cap amunt on veiem per primer cop a Julieta.

La primera impressió que tenim és la d’una jove donzella plena de vida, plena d’il·lusió, molt innocent, amb una veu molt tendra i juvenil. La seva cara és molt natural i pura, no té res de maquillatge ni cap altra alteració. A més, els colors amb què Zeffirelli la fa aparèixer són d’un vermell molt intens que li donen vitalitat, joventut i intensitat en la fotografia.

La seva relació amb la mare és molt autoritària ja que la senyora Capulet és molt prepotent. Ho vol tot en ordre i quan ella dóna una ordre s’ha de complir al moment. En canvi el pare és un home més tranquil i benvolent.

El llenguatge de Julieta ens recorda bastant al de Romeo, utilitza paraules boniques i que a vegades ens inspiren a un diàleg bastant poètic.

El que al principi era una noia bona i innocent que fa cas de tot el que li diuen els seus pares, quan coneix a Romeo comença a desobeir. Es casa d’amagat amb Romeo i rebutja la proposta de matrimoni amb Paris que el seu pare li aconsegueix concedir. Igual que Romeo, es deixarà portar pels sentiments i les emocions, i aquest comportament la portarà cap a la mort. També és un personatge molt rodó que al llarg de la obra madura i evoluciona.

Quan coneix Romeo, igual que ell, té un amor a primera vista que s’accentuarà i augmentarà fins a arribar a l’extrem. Té una relació de molta fidelitat amb ell però utilitza un llenguatge més senzill i directe. Finalment, Julieta té una mort que no es pròpia d’una dona; se suïcida clavant-se una daga al cor.

Julieta coneix Romeo a la festa que els Capulet organitzen. Durant la vetllada, els dos futurs enamorats ballaran algun ball junts i s’establiran contactes visuals amb mirades afectuoses i somriures. La càmera sempre seguirà a Julieta durant el ball i serà l’element central de la pantalla.

Fotograma del minut 0:24:58. Durant tot el ball, Julieta és el centre d’atenció i la càmera la segueix en tot moment i la situa al centre de la imatge. El seu bust sempre queda enfocat i la gent del seu voltant moguda. El recorregut de la càmara equivaldria als ulls de Romeo, que van seguint a Julieta per tot el ball.

 

L’aparició de Julieta a la festa està molt ben trobada. Tot comença quan Romeo acaba d’arribar a la festa amb els seus amics i veu Rosalina. Es queda encantat mirant-la mentre ella balla. La càmera va seguint a Rosalina però hi ha un moment que ella s’acosta molt a la càmera tapant-la tota i quan s’aparta cap a un cantó, apareix Julieta de darrere amb un bonic vestit vermell.

 

Seqüència de tres fotogrames on observem quin moviment fa Rosalina i com la càmera ens mostra l’aparició de Julieta. En la primera està ballant, a la segona ja tapa tot el pla amb el seu cos i la última es veu Julieta al centre de la imatge, ressaltada amb el seu vestit vermell.