Tema: la mort

Romeo i Julieta

La mort a Romeo i Julieta apareix com una solució per acabar amb un patiment extrem. Està molt lligada a l’amor i els protagonistes recorren a ella per tal d’evitar viure sols, sense tenir allò que més desitgen.

És un tema que es tracta molt poèticament i que surt representat de manera romàntica, adequant-lo a la història. Cada mort tindrà una repercussió vital per al desenllaç de la història i serà un fet molt rellevant.

Analitzem les morts més destacades:

La mort de Mercutio a mans de Tibald suposa l’ira de Romeo i la conseqüent venjança. Aquesta venjança provoca el desterrament del jove Montagú i força la separació entre els dos amants.

A partir d’aquí la narració ja agafa un punt més dramàtic que també serà representat en les següents morts, les dels protagonistes.

En primer lloc Julieta simula la mort amb el beuratge desencadenat el drama dins la família dels Capulet encara que en l’enterrament es detecta que no és una mort definitiva. Ho podem descobrir a partir de la vestimenta dels presents, que no és la típica del dol, sinó que és un enterrament amb alguns colors que trenquen amb la tònica dels funerals.

Aleshores Romeo, en veure’s sense Julieta, decideix acabar amb la seva vida, davant de la seva estimada bevent també un verí i esperant retrobar-se algun dia amb Julieta en l’altra vida. Per tant, Romeo prefereix morir a viure sense l’amor, un fet molt romàntic a la vegada que dramàtic.

Per acabar, Julieta s’apunyala al cor amb el punyal del seu estimat Romeo fent-ho encara més èpic i memorable. Els dos enamorats morts per voluntat pròpia, per negar-se a viure l’un sense l’altre.

El suïcidi és una decisió perillosa i que s’hauria de pensar curosament, amb  temps i al detall. Malgrat tot, l’amor dels joves és tant fort que cega la raó de Romeo i acaba cometent una demència quan el pla del Fra Llorenç estava a punt de donar els seus fruits. Què hauria passat si Romeo no hagués pres aquella decisió tant a la lleugera? Mai ho sabrem.

El que sí que podem afirmar és que hi ha amors que maten.

Referent a la mort també cal destacar les dues escenes on es representen enterraments.

El primer, l’enterrament fals de Julieta, és un tipus de cerimònia quesurt de la tònica dels funerals. La gent no vesteix de dol, sinó que utilitza els mateixos vestits de colors que utilitzaria en un dia qualsevol i a partir d’això i del somriure de Fra Llorenç s’entén que realment Julieta no ha mort. El predomini dels colors càlids és molt present, sobretot els vermells.

En canvi, en l’escena on els dos enamorats són enterrats, l’ambient és molt més real que en el primer. La gent vesteix vestits foscos i mostra expressions de dolor, tristesa i serietat que són molt més característiques d’un enterrament. A més a més, tot succeeix enmig d’un silenci sepulcral que només és interromput pel so de les campanes que acompanyen la cerimònia juntament amb torxes i els elements típics d’un funeral.