Autor del llibre i director de la pel·lícula
Autor del llibre, Mario Puzzo
Mario Gianluigi Puzo va ser un escriptor americà, d’origen italià nascut a Nova York l’any 1920 i que va destacar per escriure la seva gran obra mestra, El Padrino, però també per altres obres que tractaven sobre la màfia. Mario Puzo va morir l’any 1999 a casa seva, a Long Island, víctima d’una aturada cardíaca.
Fill d’una família d’immigrants italians va estudiar Ciències Socials a La Universitat de Columbia. Les seves primeres obres van ser The Dark Arena i The Fortunate Pilmgrin que van ser ben acollides pel públic, però amb The Godfather va arribar la seva consagració com a escriptor. El Padrino està considerada com la millor novel·la escrita sobre la màfia i també és la seva obra més coneguda, sobretot per com va ser passada a pel·lícula de la mà de Francis Ford Coppola, amb el que Puzo va treballar conjuntament en l’elaboració dels guions de la segona i la tercera parts.
A banda de El Padrino cal destacar també obres com Los tontos mueren, El último Don, El siciliano i La cuarta K.
Les obres de Mario Puzo estaven sempre envoltades de cert catolicisme, cosa que podria fer-nos pensar que ell era un veritable creient, però no era així, es considerava ateu i creia en la bondat humana.
El gran tema que Puzo tractarà és la màfia, però també és important saber que mai va estar en contacte amb el crim.
Director de la pel·lícula, Francis Ford Coppola
Francis Ford Coppola va néixer a Detroit l’any 1939, i és un reconegut director, guionista i productor de cinema.
És considerat un dels directors més importants del setè art guanyador de 5 Òscars: El Padrino com a millor pel·lícula i guió adaptat(compartint-lo amb Mario Puzo) i El Padrino part II com a millor pel·lícula, guió adaptat i millor director. Apocalypse Now, La conversación o Drácula són algunes de les seves pel·lícules més famoses i amb les quals també va aconseguir alguns premis i nombroses nominacions.
Va començar estudiant Arts Dramàtiques a la Universitat Hofstra per anys més tard fer-ho a UCLA estudiant Arts Teatrals.
Després d’alguns projectes propis de baixa qualitat, va conèixer a Roger Corman, que el va ajudar en els seus inicis per convertir-lo a llarg plaç, en un gran director.
Dementia 13 va ser el seu primer gran treball i la succeirien algunes pel·lícules que no van tenir mals resultats pel que fa a les crítiques, però que tampoc no triomfarien en excés.
Va ser durant els anys 70 amb El Padrino, El Padrino II i Apocalypse Now, que Coppola es convertiria en un dels grans directors del món del cinema, guanyant quantitat de premis, engreixant el seu ego i també el seu compte corrent. Després dels seus anys de fama durant els anys 80 patiria una crisi econòmica de la qual es referia arriscant-se amb pel·lícules com The Outsiders, en la qual descobriria a Tom Cruise o Mat Dillon (actors que triomfarien més endavant) o Rumble Fish amb Nicolas Cage (el seu nebot), Diane Lane i Mickey Rourke. Gràcies a aquestes dues pel·lícules i a Dràcula, una altre superproducció, Coppola va aconseguir sortir d’aquella crisi i tornar a l’elit del cinema americà.
Els anys noranta estan marcats pel seu intent fracassat de tornar a impressionar al món amb El Padrino part III amb la qual va atraure multitud d’espectadors als cinemes però que no va agradar, ni de bon tros, tant com les dues anteriors.
Per altra banda Coppola ha sigut productor d’algunes pel·lícules, com per exemple les del seu amic George Lucas amb American Graffiti, Sleepy Hollow de Tim Burton o El Buen Pastor de Robert De Niro.
Finalment i com a curiositat, la fama de la família Coppola no només recau sobre el mediàtic director, sinó que la seva filla, Sofia Coppola, també ha estat guanyadora d’un Òscar com a directora de Lost in Translation i ha interpretat pel·lícules, encara que sense gaire èxit. També pertany a la família Coppola el famosíssim Nicolas Cage, nebot de F.F.Coppola. Talia Shire coneguda pel seu paper de Connie a la saga de El Padrino és la seva germana.
