Conclusió
Després d'analitzar aquestes dues obres podem arribar a les següents conclusions:
- Basant-nos en Romeo i Julieta i El Padrino, creiem que seria completament fals i injust qualificar les dues versions cinematogràfiques d'inferiors al llibre original.
- No és el mateix fer una adaptació d’una obra de teatre que d’una novel·la al cinema.
2.1 L'adaptació de Franco Zeffirelli de l’obra de Shakespeare és calcada a l’obra de teatre i llibre que l’anglès va escriure. Però pel que fa a l’espai, l’ambientació o l’atrezzo, Zeffirelli, sent fidel a l’espai i el temps que marca Shakespeare, el recrea totalment, cosa que en un escenari teatral és impossible. L'obra del director italià ha estat probablement la millor adaptació de la història dels dos enamorats de Verona i, per tant, considerem que la pel·lícula és igual o fins i tot millor que el llibre.
2.2 Per altra banda, en el cas d’El Padrino, el director cinematogràfic, a l’hora de realitzar l’adaptació, es veu obligat a fer una sèrie d’el·lípisis (suprimerix la vida de Jonhie Fontane, la relació entre Kate i la Mamma, etc.). En una novel·la apareixen un munt de matisos, reflexions, fets secundàris que complementen la narració I que compliquen molt la narració cinematogràfica. Tot i així, la versió cinematogràfica no és pas inferior a la novel·la. Fins i tot per molts és millor. Per molts experts i entesos en cinema, l'adaptació de la novel·la de Mario Puzo és possiblement la millor pel·lícula de la història, si més no una de les més ben valorades i que hauria d'aparèixer en el top 10 de les millors obres en el món del cinema.
La novel·la de Mario Puzo també va ser molt ben acollida en el moment de la seva estrena, va arribar a la catalogació de bestseller i va ser considerada com una de les millors històries escrites sobre la màfia. Tot i ser una gran obra, la seva importància dins el món de la literatura no és tan destacada com la de la pel·lícula en el cine.
- Tot i ser dues obres molt diferents pel que fa a gènere, temps, ambient o temàtica és ben clar que comparteixen una sèrie d’aspectes comuns. Això és en part perquè ambdues van ser clars referents literaris en el seu moment i apel·len a l’imaginari universal, és a dir, a la nostra manera de veure l’amor, la mort, la justícia, la venjança, la família, etc.
- Tant la lectura d’una bona novel·la com la visió d’una bona pel·lícula ens aporta moltes satisfaccions, com ara el creixement intel·lectual, conèixer altres èpoques o móns, idees, emocions, sentiments o històries.
- Es pot afirmar rotundament que aquestes dues pel·lícules no són pitjors que els llibres en que estan basades.
Serveixen aquests exemples per desmuntar la hipòtesi inicial? Segurament no, cada història és un món i el seu pas al cinema, una nova versió.
