La relació entre la Literatura i el Cinema

En el món cultural podem apreciar un gran nombre d’adaptacions, recreacions, versions o variacions entre els diversos àmbits que inclou. Amb això es poden veure diferents traspassos, és a dir creacions musicals, teatrals, cinematogràfiques o pictòriques a partir d’una obra original. Hi ha diferents possibilitats d’adaptació i algun exemple seria el del pas de la novel·la al cinema, el pas de la novel·la al teatre, a la pintura, etc. També trobem casos en què, d’una obra de teatre, es porta l’obra al cinema, o se’n fa un musical. O altres possibilitats com que a partir d’una pintura, una obra es porti al cinema. El traspàs més comú és aquell que segueix el cicle novel·la – cinema – teatre – televisió. A vegades aquest cicle canvia d’ordre però el més freqüent és que sigui la novel·la, l’origen de la pel·lícula, l’obra teatral o la sèrie televisiva.

Un clar exemple és la obra que va escriure William Shakespeare, Hamlet. Aquesta obra ha estat portada al cinema en diverses ocasions (Franco Zefirelli, 1990 o Kenneth Branagh, 1996). A més a més, l’obra de Shakespeare s’ha ampliat i se n’han fet versions on es tracta algun tema molt determinat de Hamlet.

Dins aquesta classe d’adaptacions, nosaltres ens volem centrar en la relació entre el cinema i la literatura i com s’influencien entre ells.

Pel que fa a aquesta relació, s’ha constatat  que una gran majoria dels arguments cinematogràfics tenen un origen en la literatura i per tant s’han produït nombroses adaptacions, versions o interpretacions en l’àmbit cinematogràfic. Hi ha autors (escriptors-cineastes) que han fet la seva obra en camps com el teatre, la televisió, la novel·la i també el cinema, i d’una mateixa obra n’han fet diferents versions. En aquest aspecte també apareixen els famosos remakes (adaptació de cinema a cinema) que es basen a perfeccionar, modernitzar o donar un toc personal a una pel·lícula ja existent. Aquesta opció va acompanyada, normalment, d’una important intenció comercial.

Per tant es veu clarament que el cinema ha estat influït bàsicament per la novel·la, però també per altres àmbits com són el teatre, el mateix cinema, la pintura, l’arquitectura  o fins i tot la dansa.

Escriptors i cineastes

En el pas d’una obra literària al cinema apareix l’opinió i la diversitat d’actituds que adopten alguns escriptors davant les adaptacions que el cinema ha fet. És per això que creiem important donar un cop d’ull a la relació escriptor-cineasta.

En general, i sobretot al principi, els escriptors rebutjaven qualsevol adaptació de les seves novel·les al cinema fruit de les males adaptacions teatrals prèvies. Això provocava que els autors més clàssics rebutgessin el cinema perquè no se’ls donava suficient consideració artística a la narració en imatges. Consideraven el cinema una “diversió d’esclaus i pur entreteniment”. Tot i aquesta postura que adoptaven alguns autors, n’hi havia d’altres, com Leo Tolstoi, que veien en el cinema un nou mitjà d’expressió que permetia reflexionar sobre el lloc que ocupaven ells dins de la cultura.

A Espanya la generació del 98 (Miguel de Unamuno, principalment) rebutjava el cinema però més endavant els autors de la generació del 27 (Baroja, Adrià Gual, López Rubio, etc.) es van mostrar més receptius a les adaptacions cinematogràfiques.

Per tal d’adaptar una novel·la al cinema, a vegades, les productores oferien als escriptors la possibilitat de realitzar una adaptació de la novel·la segons el criteri de guionistes o els oferien directament la missió de guionistes.

Cal destacar que la gran majoria d’autors es van veure decebuts per les adaptacions cinematogràfiques que es van fer de les seves obres ja que la seva literatura no es veia reflectida en la pel·lícula. Al descontent vers les adaptacions, s’hi afegeix el fet de la dificultat que suposava per a un escriptor adaptar-se al mètode de treball del cine: treball d’oficines, pressió, moltes hores, dirigit pel director, etc. Tot el contrari que el treball d’escriure novel·les que depèn únicament i exclusivament d’ell mateix. Això va generar petits conflictes entre els escriptors i el món del cinema.

Malgrat tots aquests problemes que podien aparèixer, els autors acceptaven la proposta de treball amb els cineastes, ja que suposava una forta inversió econòmica per a ells i també els podia promocionar. Amb això van aparèixer alguns autors que van dedicar-se a escriure novel·les que fossin fàcilment adaptables al cinema per tal de treure’n benefici.

Com s’han traslladat les novel·les a la pantalla

En un inici, les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les tenen un objectiu purament econòmic. Moltes vegades són adaptacions en què la pel·lícula no respecta alguns paràmetres de la novel·la i que eliminen o introdueixen conceptes.

Més endavant, en el cinema s’intenta crear un gènere literari propi, una espècie de literatura visual. Aquest consisteix en el fet que el lector s’imagini el film abans de la realització. Sovint el cinema és necessari per tal que el públic recordi històries ja conegudes per altres àmbits, però molts cops es presenta, també, amb una simple missió comercial i econòmica en la qual no existeix la voluntat de fer literatura.

 

Influència de la literatura al cinema

Al llarg de la història veurem com cinema i literatura es fecunden i complementen mútuament a l’hora d’idear nous models narratius. El cinema duu a terme una constant recerca de històries en textos literaris però bàsicament s’haurà de fer una distinció entre documentals i argumentals. Aleshores la ficció obtindrà un paper molt important.

Es fundaren diferents organitzacions cinematogràfiques arreu d’Europa i a EUA que contractaven escriptors famosos per poder rodar pel·lícules basades en fets històrics o inspirades en obres de Victor Hugo o Walter Scott. Aquestes associacions es caracteritzaven per escoltar l’opinió popular i dur a la pantalla allò que la societat reclamava.

Durant la segona dècada del segle XX hi ha obres que adapten textos teatrals d’autors com Àngel Guimerà o Calderón de la Barca. El cinema va suposar una gran injecció cultural a la societat (majoritàriament analfabeta) ja que era un mètode accessible per a tothom i que es podia entendre perfectament.

Evidentment, la literatura anterior al cinema no ha pogut ser influenciada pel propi cinema, però sí que hi ha un moviment anomenat precinema. Aquest ha fet reflexionar sobre obres que tenien característiques cinematogràfiques. En aquests inicis, també hi ha una evident influència del teatre envers el cinema, i això ho constatem ja que moltes pel·lícules són adaptacions d’obres teatrals. Ara bé, quan als anys setanta les tècniques de cinema milloren i es comencen a veure els primers indicis de cinema modern, la literatura pot trobar nous camins a la hora d’escriure, ja que també hi ha noves tècniques cinematogràfiques.

Influència del cinema a la literatura

Fins que no arribem als anys 50, la influència del cinema a la literatura és molt discreta. Però a partir de la segona meitat del segle XX, una gran quantitat d’autors comencen a ser influenciats pel cinema. Les pel·lícules proporcionen als escriptors experiències, fets, personatges, temes, ambients diversos, etc.

Hi ha experts que creuen que la influència del cinema no és directament a la literatura, sinó que en aquest moment, el cinema es constitueix com un element de la vida recreat literàriament.

A vegades, trobem casos en què la novel·la ha tingut poc èxit, o pràcticament ha passat desapercebuda, però algun director de cinema n’ha fet una adaptació al cinema i aquesta s’ha fet molt famosa  arrel de la pel·lícula.

Cinema i literatura són dos conceptes que si els contraposem, podem creure que són molt diferents, però tampoc ho són tant com ens pensem. El cinema utilitza el registre visual i el sonor. El so en el cinema és molt important, gairebé com la imatge. Fins i tot en les primeres pel·lícules de cinema mut, els directors no s’estaven de posar una música o algun so que ambientés l’escena. Més endavant, apareixen aquells cartells en què hi ha escrit el diàleg o la situació en que es troba algun personatge.

Una pel·lícula també es pot definir com un guió que desenvolupa uns fets en un lloc, un temps i uns personatges determinats i que són petits fragments o adaptacions de novel·les senceres. Hi ha poques pel·lícules en les quals el guió sigui exacte a la novel·la. Un exemple d’aquest fet és la versió de Hamlet que interpreta Kenneth Branagh.